La nostra primitiva església era la Capella de la Torre de Tedbert, també anomenada Castell de Bellvei. Consta que el 30 de juliol de 1303 el Bisbe de Barcelona, Pons de Gualba, va visitar la Capella del Castell que regentava Jaume Alomar. Aquest és el primer socerdot.

El 30 de desembre de 1305 es va fer la col·lació de l’església a Guillem Miguel, procedent de la parròquia de Sant Pons de Papiol. En un apunt del 1447 s’assenyala a Joan Mas rector del “Castell de Bellvehi”.

Segons els mateixos arxius del Bisbat de Barcelona, el 18 de novembre de 1508, l’esglèsia de Bellvei és sufragània de Gornal per decret que signa el Bisbe Enric de Cardona, on hi consta el nom de l’encarregat, joan Gual, amb residència també a Gornal i es consigna l’obligació que té de celebrar-hi dues misses tots els diumenges i dies festius.

A l’arxiu parroquial de Gornal es custodiava un memorial de peticions fetes per tots els habitants de Bellvei al Baró de Castellet, Bellvei i Quadres de La Muga -Bernat Ferrer- propietari del castell el qual fou signat el 30 de març de 1556. En aquest memorial es demana la construcció d’una església nova.

El 19 de maig de 1602, després de diverses instàncies, el Vicari General de Barcelona va autoritzar aquesta nova església, reclamada per tot el veïnat. L’augment constant de la població de Bellvei -de 17 a 137 focs- determinaren les necessitats, les insistents sol·licituds i, naturalment, la llicència otorgada.

El 2 de setembre de 1673, el Vicari general de Barcelona va otorgar llicència al rector de Bellvei, Pau Suró, per a beneir una campana.
El 14 d’agost de 1804, la parròquia va ser autoritzada per a portar llibres “sacramentals” segregats dels de Gornal. Així doncs Bellvei té Arxiu parroquial propi.

L’any 1859 la parròquia va ser independent, com consta a l’arxiu del Bisbat i ho consigna un document signat per Josep Postius, rector del Bellvei des del 1897 al 1925, i que consigna que al 1920 l’arxiu eclesiàstic posseeix 5 llibres de Baptismes, 4 de Matrimonis, 5 de Defuncions, 1 llibe de Confirmacions i un volum de Consueta o costumari. També 2 lligalls de Testaments que abasten des del 1848 fins al desembre.